dimecres, 4 d’abril del 2018

Concurs fotogràfic

Els companys de viatge.


Monument.


                                                                                                                         El Duomo de Milano





Anècdota.

                                                                                                                             
                                                                                                                         La casa di Giulietta





diumenge, 17 de desembre del 2017

¿Quién soy?


Soy Noémia Oliveira, una abadesa. Vivo en el monasterio llamado Carmos, que se sitúa en Lisboa en la calle de Berém. Vivo ahí  acompañada por otras monjas. Mi objetivo ahí es dirigir el monasterio, ya que soy la abadesa de ese monasterio.
Tengo cuarenta años. Soy bastante alta y esbelta. Mi pelo llega a la altura de los hombros, es de color gris ya que soy mayor, lo tengo ondulado, fino y apagado. Siempre llevo un recogido ya que soy abadesa y me tengo que tapar con un hábito, para ser discreta, así que normalmente me pongo una coleta. Tengo una cara casi redonda pero no es exactamente así, entonces la tengo ovalada y muy pálida, también tengo la cara llena de arrugas.

Tengo los ojos almendrados y bastante grandes, de color verde brillante. Los ojos es lo que resalta más de mi físico, porqué voy con todo el cuerpo tapado y solo se me ve la cara. Tengo una nariz pequeña y  recta. Las orejas un poco salidas y la espalda recta, ya que soy muy educada.

My clothes.

In this portrait I'am wearing a comfortable, long, white, silk habit; a comfortable, tight, black, silk, chemise; a beautiful, tight, white, leather bodice; a fashionable, baggy, white, silk hood; and a comfortable, tight, black, silk, coif.

El meu dia a dia.

Em dic Noémia Oliveira i sóc una noble abadessa, visc a Lisboa, Portugal, en un convent anomenat Carmos que està situat en el barri de Berém .
Cada dia m'aixeco a les vuit i vaig al menjador del convent on esmorzo juntament amb les altres monges; normalment esmorzem sopa de cols amb pa. Després vaig a la meva habitació a llegir tota mena de llibres, tant la bílbia com altres llibres. Després em dirigeixo cap a la capella del convent on totes les monges del monestir i jo ens reunim i fem la missa, després em quedo una estona més per resar amb tranquilitat i sola. Al voltant de les dotze me'n vaig cap al mercat que hi ha cada dia a Lisboa i compro el menjar necessari pel monestir.
Ja al migdia  dino acompanyada per les monges que hi ha al convent, normalment mengem cols o hortalises i carn i molt de tant en tant una peça de fruita. Mentre dinem, parlem de com ha anat el matí i que ens proposem per fer a la tarda. Després d'un bon dinar vaig a la meva habitació, hi reso sola i tranquil·la, després endreço la meva habitació i més tard, encara a la meva habitació, em disposo a tocar el llaüt.
Una estona després, quan ja he tocat bastant estona el llaüt, me'n vaig cap al claustre a esperar la meva millor amiga a la reina, a l'Adelina II Cortés. Quan arriba passegem una estona parlant sobre com ens ha anat el dia i després anem a la capella on acompanyo a l'Adelina II Cortés a confessar-se i seguidament, resem juntes.
Finalment vaig a casa seva, al Palau de Sao Jorge, on sopem: un gran bufet compost per cabrit al forn, peix amb suc, bledes, amb la companyia del seu fill Enrique Cortés. I finalment em disposo a tornar al convent, a la meva habitació a dormir perquè el pròxim dia pugui se un dia ple d'activitats productives.

dilluns, 11 de desembre del 2017

The desired death

Everthing started in Lisbon, Portugal, in the year 1640. When Portugal separated from Spain, this incident was the treatry of Lisbon. The king died in 1642 and the queen inherited the throne. The name of the queen was Adelina II Cortés, she was elegant, polite, poweful and she loved music. Also she had one son, his name was Enrique Cortés. He was elegant, proud and selfish and he was the prince. On the other hand, there was the family Castelo and they wanted to have more power. For this the parents of Catalina Castelo, Leonardo Castelo and Clementina Castelo, wanted to marry their daughter with the prince. Leonardo Castelo was a good person, he knew about math and he didn't like music. Clementina Castelo was ambitious and she could write and read. Also she loved music. Their daughter, Catarina Castelo painted and knew about math and also she played harp. When the two families met, the queen introduced her best friend to her future daughter-in-law so that she helpsed Catarina Castelo. Her best friend was an abbess, her nam was Noémia Oliveira. She was intelligent, she loved music and played the organ. Everthing seemsed to be very well but, actually, it was not that, because the family Castelo wanted to kill Adelina II Cortés!!
One day Noémia Oliveira and Catarina Castelo were in the market buying. Suddenly Danillo Da Silva, a young man stole the engagement ring of Catarina Castelo. Danillo Da Silva was aggresive, clever, quick and discreet. Fortunately, there was Joao Rosiña, the chief magistrate. He was a good person but he wasn't very intellingent. Joao Rosiña impresioned Danillo Da Silva. After, the family Castelo went to talk with André Da Silva, the father of Danillo Da Silva, a positive and a big negotiator. They talked about the family Castelo free if Danillo Da Silva from prision in exchange for the family Da Silva to kill the queen, so André Da Silva don't accepted the deal. He knews the name of a person that he had poisons. This person was Helder Feitiçiana, he was very intelligent and he knews about medicine. The family Castelo got the poison to kill the queen, the family Castelo made a party, he was dressed as a jester, he had the poison to kill the queen. But Noémia Oliveira heard the conversation of the family Castelo. They talked about the plan to kill the queen, Noémia explained the plan to her best friend, Adelina II Cortés. She was angry and canceled the medding of his son with Catarina Castelo. The queen wanted to put the family Castelo in prision but Portugal was ar war. Then the queen was so busy that the family Castelo escaped to Upaon-Açu, Brazil.

dijous, 23 de novembre del 2017

LA MORT DESITJADA


Tot començà el 1640 quan Portugal va proclamar la independència d’Espanya, donant fi a un període de 60 anys de domini de la Casa d’Àustria sobre Portugal.
A Lisboa, el 1642 el Rei de Portugal va morir i el tro va quedar en mans de la Reina Adelina II i del seu fill el príncep Enrique Cortés. La noble família Castelo volien aconseguir el màxim poder  i les riqueses del regne. Així que la seva filla Caterina estava promesa  amb el príncep  Enrique i  també volien matar la reina. La reina va acceptar el casament amb molt de gust ja que significava la unió amb la major família noble de la zona. L’Adelina va decidir presentar  la Caterina a l’Abadessa Noèmia, la seva millor amiga i consellera, perquè  l’ajudés amb els preparatius de la boda i la preparés i la eduqués per ser una princesa cortesa i educada. Un bon dia, l’abadessa i la Catarina van anar a comprar al mercat; mentre estaven comprant, un jove comerciant, Danilo da Silva, per falta de diners i per poder ajudar al seu pobre pare, va robar l’anell de compromís  de la reialesa que Caterina portava posat, per sort el corregidor, Joao Rosiña, ho va veure i el van tancar al calabós.
La família Castelo va anar a parlar amb el pare d’ aquell jove comerciant, André da Silva, per coaccionar-lo; ells traurien el seu fill del calabós a canvi de què els mercaders aconseguissin un verí per matar a la reina i de diners. Ell  tot preocupat ho va acceptar, ja que necessitava els diners urgentment si no volia que els fessin fora de la seva vivenda. Els comerciants da Silva coneixien un bruixot que es feia passar per pagès, que coneixia molt bé les herbes i les pocions i els hi va aconseguir el verí.
Els Castelo van organitzar una festa a casa seva perquè al dia següent es casaria la seva filla Caterina amb l’Enrique. Durant la festa el seu gran objectiu i el del comerciant Da Silva era poder posar el verí al plat de la reina per poder-la enverinar i que es morís al cap de 24 hores. Però abans de poder realitzar la seva missió, l’Abadessa per casualitat va escoltar la conversa que tenien els Castelo on va sentir que ja ho tenien tot preparat per matar a la reina; ella molt espantada va anar ràpidament a avisar a la reina del perill que corria. L’Adelina va suspendre el casament i tota la família Castelo i els Da Silva van ser empresonats al calabós per tota la seva vida.
Portugal va estar en conflicte i tenia enfrontaments amb Espanya, tants petites conteses o petits conflictes armats els quals van acabar guanyant i que van acabar el 1668 amb la creació del Tractat de Lisboa, en el qual es va reconèixer la total independència de Portugal. També Portugal el 1588 va patir la guerra neerlandoportuguesa que la  van perdre.
Durant el període, cap a l’any 1647, com que Portugal estava patint molt per la guerra i van haver moltes destruccions i pobresa, la família Castelo i els Da Silva van poder escapar i marxar a Upaon-açu a Brasil per  començar una nova vida.



Concurs fotogràfic

Els companys de viatge. Monument.                                                                                          ...